CNT-AIT TARRAGONA-REUS
Nº 12 Gener-Febrer-99
 

JUDICI A TARRAGONA DE 12 TREBALLADORS PER RECLAMAR EL COMPLIMENT DE LA DEVOLUCIÓ DEL PATRIMONI SINDICAL

El proper dimarts 19 de gener a les 11.00 hores, i al Jutjat de 1ª Instància i Instrucció nº 7 de Tarragona, seran jutjats 12 treballadors pel fet de reivindicar la devolució del patrimoni robat a la classe treballadora durant la dictadura feixista a Espanya, tant aquell expoliat al 1939 amb la fi del cop d’estat (inmobles, bens, patrimoni cultural...), com durant tot el franquisme. Els locals a la ciutat de l’antiga Central Nacional Sindicalista del règim feixista, aixecats a costa de les cotitzacions de tots els treballadors de l’afiliació obligatòria i única al sindicat vertical feixista, en l’actualitat, i en contra de les lleis legislades des de l’anomenada transició democràtica, i que consideren com a tals inmobles Patrimoni Sindical Acumulat a ús dels sindicats obrers, són utilitzats per la seu provincial de l’INEM, i com no per U.G.T. i CC.OO. Després d’ignorar, la Delegació del Ministeri de Treball, per complet sense tans sols respondre a les continues sol.licituts de demanda de compliment del dret a ús dels esmentats inmobles, el 5 de desembre del 1997, la Federació Local de Tarragona de la C.N.T. va decidir entrar als locals ocupats per l’INEM amb l’intenció d’obtindre, per fi, una resposta del Ministeri de Treball, i alhora denunciar públicament la hipocresia mantinguda des de totes les instàncies de l’Estat i des de la transició, govern rera govern, alhora de fer efectiva la devolució tan del Patrimoni Acumulat, com d’aquell que era propietat dels sindicats adherits a la C.N.T. abans l’aixecament militar, i robat per la brutal dictadura, i que, tot i les continues promeses, les lleis al respecte (LLei 4/1986, Reial Decret 1671/1986, a més de les sentències del Tribunal Constitucional del 16 de Novembre de 1983 i del 1992 reconeguent la legitimitat directa de la C.N.T. al Patrimoni Sindical Acumulat), i tot i la constant demanda a tot l’estat espanyol de la C.N.T. encara no ha estat retornat amb equitat, sense discriminacions als sindicats de la C.N.T., seguint després de més de 20 anys de transició encara en mans de l’Estat. A l’acció del 5 de desembre, aquella vegada si que la resposta del Ministeri de Treball no es va fer esperar: en menys de dues hores la policia nacional desallotjava i fitxava a tots els assistents. Cal dir que la presència en tot moment va ser pacífica i respectuosa i reduïda a un limitat espai per no impedir el treball dels funcionaris de l’INEM, en contrast amb la violència exercitada per la policia trencant la porta d’accés a les instal.lacions. Ara, als jutjats de Tarragona i sota el càrrec de desordres públics, s’ha obert procés judicial contra els 12 militants que van romandre dins l’INEM aquell 5 de desembre. La primera conseqüencia d’aquesr fet ha sigut un judici el dia 19 de gener que es va aplaçar per problemas tècnics. Aquest procés obert que no es pot si no denunciar com a judici polític, contra la C.N.T. i enmarcat amb la intensificació de la persecució, amb d’altres processos judicials oberts a tota Espanya; al més important, pel moment, n’hi han encausats ni més menys que 124 treballadors. Obrint judicis contra la C.N.T., en comptes de fer efectiva la devolució del patrimoni (tal i com s’ha fet amb la resta de sindicats i amb els partits polítics) es demostra una vegada més, i any rera any, la repressió i la discrimació per l’estrategia sindical en defensa dels treballadors i de denúncia de les trampes de les vies que imposen les institucions de l’Estat-Capital i en les que, per tant, no hi participem, i alhora s’evidencia el suport que sempre rep el col.laboracionisme als interessos polítics i de la patronal per part de les que no són ja si no grans burocràcies sindicals, ben mantingudes i creades per les inflades subvencions i favors de l’Estat. Ni discriminació, ni repressió, ni més judicis: devolució patrimoni sindical. Secretaria de Premsa i Comunicació

CNT- AIT TARRAGONA-REUS Nº 12 Gener – Febrer 99

ELS CRÈDITS DE LLIURE ELECCIO I LA MAFIA DELS*S REPRESENTANTS D’ESTUDIANTS.

Crèdits de lliure elecció per activitats de representació estudiantil. De nou ens tornem a trobar amb les mil i una manualitats d’aquestes persones que s’autonomenen representant*s de nosaltes, el*s estudiants. El projecte de fer possible aconseguir crèdits lliures mitjaçant la representació estudiantil als organs de govern de la Universitat s’esta començant a portar a terme a la Universitat UPC de Barcelona i a la Universitat del País Basc. A la URV és possible que també s’intenti portar a terme, i del*s estudiants depèn fer força per tal que ni tan sol’s es faci la proposta al rectorat, hem de fer possible que la mofa del*s representat*s, s’acabi en líntent d’aquesta altra presa de pèl. Aquest projecte consisteix en l’obtenció d’un màxim de 15 crèdits de lliure elecció mitjaçcant la participació a òrgans tals com el Consell d’Estudiants, Claustre, Junta de Govern, Consell Social, Representació als òrgans de govern del centre, Comissions de Departament i altres formes de representació no oficial (és a dir, representant en qüestions puntuals com vagues, protestes...). Segons a l’organ de gover al que l’estudiant sigui representant, el nombre de crèdits pot osci-lar entre els 7’5 i 1’5, tots ells però acumulables a altres tipues de representativitat i/o anys de permanència al càrrec. Talment, per poder avaluar aquest*s representant*s, s’emetrien informes respecte a l’assistència, a les “hores de treball” realitzades, assistència a les manifestacions, ous tirats al rectorat... D’altra banda, també s’estan plantejant dues altres vies per obtenir aquests crèdits de lliure elecció, sempre sense sortir-nos de la representació estudiantil i els òrgans de govern. Els Cursos de formació per a representant*s d’estudiants (Oratòria, escriptura formal, protocol...) i Cursos d’introducció a la Universitat (Estructura interna de la Universitat, o sigui, més sobre òrgans de govern). Aquest projecte, com es pot arribar a concluir, no pot ser extensible a tota la comunitat universitària, és inviable, degut a que més de 9.000 estudiants que hi ha a la URV, no podrien ésser tot*s representant*s ni assistir als “cursets” d’aprenetatge per a ser estafador*s... Si aquestes propostes s’arriben a fer per part d’’aquest*s representat*s és pel seu propi i únic benefici, acutant sempre en contra de les veus del*s estudiants. Ja estem cansat*s que els calés que paguem desmesuradament en forma de taxes, vagin destinats a mans corruptes que després amb la seva veu parlen en nom i decideixen en nom de totes les veus que resten callades darrera d’un vot inexistent. ESTUDIANS ANARQUISTES CNT-AIT

DIFERÈNCIES ENTRE C.N.T I C.G.T

La CGT és fruit d’una escissió de la CNT. Aquesta, es produí l’any 1979 quan els/les membres de la CNT que no estaven satisfets/es amb els acords adoptats per la organització en el 5è Congrés Confederal, decideixen funcionar a banda utilitzant les mateixes sigles (CNT). Llavors representava que hi havia dues CNT. Finalment una sentència judicial va concedir la legitimitat de les sigles CNT al 5è Congrés i obligà a l’escissió a buscar-se un altre nom i una altra bandera. Aquesta sentència derivà en l’aparició d’un nou sindicat anomenat CGT, però que segueix utilitzant els colors vermell i negre característics de la bandera Confederal de la CNT. Aquest petit en canvi en les sigles, G enlloc de N, i el fet de seguir utilitzant la bandera roja-negra, ha sigut utilitzat per la CGT com a forma d’aconsseguir afiliació, fent creure a la gent poc informada que estaven a la CNT. Però el més curiós del cas és que en algunes publicacions de la CGT es diu que va ser fundada el 1910, data que en realitat correspon a la fundació de la CNT. També acostuma la CGT a proclamar- se hereva de la CNT (mentre per altra banda la critiquen durament). Com pots veure això és fals, doncs la CNT no ha deixat d’existir. La tendència sindical proclamada per la CGT aposta per la participació de la Classe Treballadora en les estructures que l’estat posa a disposició de la ciutadania (res de nou), amb la suposada intenció de lluitar “des de dins” contra l’estat i el capital. Això es tradueix en: la participació de la CGT en eleccions sindicals; en rebre subvencions del govern; la col·laboració amb partits polítics a través de diferents plataformes reivindicatives; l’aparició d’alliberats/des (pagats/des pel govern) dintre del sindicat; la formació de sindicats de policia; etc.

L’Anarcosindicalisme nascut al segle XIX en general, i l’anarcosindical CNT nostra, s’inspiren en la ètica anarquista. És a dir: l’anarcosindicat és el sindicat del Moviment Anarquista. Per Tant, els seus plantejaments i tàctiques de lluita sindical i social pretenen afavorir la destrucció de l’estat i el capital, per tal de construir una societat anarquista (llibertària) basada en la lliure associació de les persones i els grups tant a nivell econòmic com social. Per els/les Anarcosindicalistes no té cap lògica pensar que utilitzant els mecanismes i estructures elaborats per la classe governant al servei del capitalisme, es pot aconseguir l’emancipació de la Classe Treballadora i destruir l’estat opressor i explotador. Ja són molts anys de “democràcies” i economia capitalista (neoliberalisme) en el món el que referma la idea de la CNT de que reproduint els esquemes establerts no anem enlloc. Aquesta estratègia en els mitjans de lluita és el que diferencia bàsicament la CGT de la CNT. És a dir: la CNT no participa no participa en les estructures representatives de la democràcia burgesa (les eleccions), ni accepta subvencions/ajuts de qui ens explota, o sigui, ni de governs, ni de les empreses, ni de partits polítics... En canvi la CGT participa en les eleccions sindicals (1.200.000 pts. per cada delegat/da escollit/da); accepta subvencions/ajuts de l’estat (al qual pretén destruir ?); busca la col·laboració amb partits polítics a través de plataformes reivindicatives (preferentment IU); estableix llistes conjuntes amb sindicats burocràtics i col·laboracionistes com la UGT... El més paradoxal del cas per una organització que es proclama llibertària i solidària és que la CGT permet l’afiliació de policies i la creació de sindicats de policia (els botxins del poble). Per contra, la CNT lluita constantment contra els aparells repressors de l’estat i evidentment no permetem l’afiliació de policies ni tenim sindicats de policia. I molt menys els/les considerem companys/es treballadors/es, cosa que sí fa la CGT en els seus manifestos. A la CNT ningú cobra per ocupar càrrecs, i els comitès només són òrgans de coordinació i gestió que actuen sota el mandat de les assemblees dels diferents sindicats que conformen la Confederació Nacional del Treball. En canvi, a la CGT els comitès tenen un marge de decisió prescindint de les assemblees, sempre per “qüestions pràctiques”. A més, els càrrecs més destacats reben un sou. Bé, tot això és un breu esbós de les grans diferències que separen la CGT de la CNT, sense haver aprofundit massa. Si vols afiliar-te, abans informa’t bé, i sàpigues on estàs. Salut i anarquia. Federació local de Reus.

NAVIDADES Y DIOSES

El invierno es la estación del año que normalmente se identifica con la muerte porque hace frío, las horas de la noche son superiores a las del día y estamos menos propensos hacia la vida y sus sensaciones. Sin embargo hace unos pocos miles de años las personas sabían que el invierno es la estación en la que todo germina para renacer en la primavera. Para celebrar este nacimiento que no estaba ligado a dios alguno se preparaba un ritual y su protagonista era la Naturaleza a la que se consideraba madre de la vida. Era el Solsticio de Invierno. El cristianismo no pudo terminar con estos ritos y, como ocurrió en África o América del Sur, se mezcló con ellos. Así, en diciembre ya no celebramos el nacimiento de la Vida sino el nacimiento del Hijo de Dios que vino a quitar el pecado del mundo, a dar la vida “eterna”. Y la Madre Tierra, fértil y generosa, fue sustituida por María, Virgen. La Naturaleza cedió su lugar a un dios lo suficientemente cruel como para sacrificar a su propio hijo, la Tierra salvaje y voluptuosa, cedió su lugar a una idea de lo femenino como algo ideal, supuestamente puro y pasivo. Más aún, diría que de idealizar a la Naturaleza se pasó a idealizar a su presunto creador y su supuesta madre, pasando de un matriarcado ideal a un patriarcado real. No es mi intención repetir lo que se ha dicho tantas veces sobre la religión como excusa del poder establecido para preservar su poder. La inquisición, por ejemplo, no era otra cosa que un instrumento de poder para reprimir y asesinar a todo aquel que no estuviera en el seno del “buen camino”. Ni es mi intención repetir las menciones a los crímenes, las guerras, los muertos generados por la utilización de las creencias. No. Mi intención es examinar lo religioso en sí mismo, en lo referido a la religión cristiana. La idea de un dios como fuente de poder superior a la vida humana implica en sí misma una idea jerárquica de la vida. ¿Y cómo es este dios? Es todopoderoso y absolutamente bueno. Pongamos a prueba su bondad: Luzbel era un ángel. Luzbel quiso ser como Dios. No estaba contento de ser un personaje secundario. Este atrevimiento le costó pasar a la historia de la mitología cristiana como Lucifer, uno de aquellos demonios que aterrorizó a generaciones muy cercanas en el tiempo aunque ahora no le tomemos en serio. En forma de serpiente nuestro incorregible amigo incitó a Eva - y ésta a Adán - a comer del árbol del Bien y del Mal con lo cual desobedecieron a Dios. Y como ese fue un crimen horrible - desobedecer siempre es un crimen - fueron condenados a trabajar y a parir con dolor. Con el Bien y el Mal introdujeron la libertad, pues sólo si se puede elegir se puede ser libre. Así que lo que dicen los cristianos no es verdad desde sus propias creencias. Dios no dejó libres a los humanos, sino que fueron ellos los que se ganaron la libertad al desobedecer. Sodoma y Gomorra son otra muestra de la “bondad” divina. Se supone que fueron arrasadas por la ira de ese Dios que condenó a dos ciudades por sus costumbres “licenciosas”. Por no hablar del Diluvio Universal en la que este bondadoso anciano representado en los cuadros exterminó la vida en la tierra en un genocidio mayor que cualquiera que hayamos hecho nosotr*s. Eso sí, era tan bueno que dio otra oportunidad en la persona de Noé y su Arca.

Ese Dios necesitaba la sangre de su Hijo para perdonar a los humanos por la desobediencia repetida a sus mandatos. Ese hijo, como todos sabemos, fue Jesús de Nazaret. Muchas personas ateas, agnósticas, admiran a ese hombre peculiar y original que nació en Galilea hará casi 2000 años y muchos dicen que el cristianismo real no justifica la opresión ni es una creencia al servicio del poder. No tienen en cuenta que nos trajo unas creencias basadas en el dolor y en el sufrimiento. Es cierto que dijo frases hermosas, es cierto que renegó del comercio vil y de la hipocresía, de la moral farisea, pero también es cierto que lo material, lo que vemos y tocamos, para él no existía. Su reino no era de este mundo. El sufrimiento nos purifica, nos acerca al seno del Padre, el dolor es una bendición, el placer es un mal. El castigo es necesario para purificar. O sea, vivamos felices en la pobreza, la injusticia, la inquinidad, la dominación porque “los mansos heredarán la tierra” Es un privilegio pasar hambre, tener frío, soportar humillaciones, enfermedades... Si estas creencias no son propicias a los designios de las formas de poder... Es falso suponer que esta religión puede tener connotaciones sociales a pesar de la Teología de la Liberación. Porque Jesús de Nazaret estaba al lado de los pobres, los pecadores, los humillados pero no para decirles que se alzaran contra sus amos explotadores sino para decirles lo afortunados que eran porque los “ricos no entrarían en el reino de los cielos”. Esta mezcla de obediencia y de canto al dolor es una justificación espiritual de cualquier tipo de injusticia, de dominación: Dios como modelo de opresor. Jesús de Nazaret como modelo de víctima callada, que hace del victimismo la máxima expresión del amor. Ahora que ha pasado el Solsticio de Invierno creo que es un buen momento para recordar que es la Naturaleza, sin idealizaciones absurdas, la que origina la vida y a la vez la transforma en la muerte. Y que la muerte, eso que aterroriza a tanta gente y la hace creer en ilusiones peligrosas, no es otra cosa que una parte natural de la vida. Artemisa

TU PAGUES I ELLS DECIDEIXEN

De nou el govern neofeixista que dirigeix aquest país ha donat un altre pas endavanten el seu porposit de desacreditar l’ensenyament públic. Fins ara el*s estudiant*s estem patint, per part de totes les administracions, una agressiva política antisocial traduïda en la imposició d’unes taxaes desmesurades, en la posada en pràctica d’una pèssima reforma educativa (reducció del temps de les carreres, ESO, etc...) i en llastimós dèficit d’infrastructures i material docent. Per si fos poc, a sobre pretenen establir canvis en l’estructura del sistema, per tal de “ser més europeus” (és a dir, per estar cada dia més sotmesos a la voluntat dels rics). El primer d’aquets canvis ha estat la conversió de les carreres de 3 anys (Diplomatures) en FP-3. Amb això els governants burgesos aconsegueixen: - Abaratir la mà d’obra atorgant uns títols inferiors, aixó sí, mantenint al mateix nivell el preu de les taxes d’aquestes carreres. - Jerarquitzar l’ensenyament públic universitari creant uns estudiants de “primera” i uns de “segona” (clara manifestació de la mentalitat de la dreta tradicional). - Despretigiar unes carreres que són igual d’importants i vàlides com qualsevol de les altres. Davant questa nova agressió cal que reaccionem ràpidament i amb força mitjançant la unió i la mobilització de TOT*S EL*S ESTUDIANTS, precindint de buròcrates i de venut*s i guanyant-nos nosaltres mateix*s el que és nostre. Estudiant, que no et robin la dignitat. ORGANITZA’T I LLUITA!!! ESTUDIANTS ANARQUISTES CNT-AIT

EL REGAL DE REIS DE L’OTAN AL POBLE D’IRAK

Un altre cop l’exèrcit de l’OTAN ataca al poble, ja que no és Saddam el que pateix les conseqüències dels bombardejos, ni tan sols l’exèrcit iraquià. Els mitjans de comunicació no informen sobre la veritable massacre que s’ha produït, més de 1500 mort@s, gran quantitat de mutilats/des i ferits/des i les conseqüències que en derivaran (pobresa, fam, malformacions genètiques, etc.). Els motius de l’atac són el control del mercat del petroli per part dels Estats Units i la necessitat d’inventar una guerra de cara a les eleccions del l’Estat Nord d’Amèrica. Els EEUU no intenten acabar amb una dictadura a Irak, de tot@s és sabut que ells són els primers en recolzar règims d’aquest tipus (Espanya amb Franco, Xile amb Pinochet...), van ser ells els que van treure profit amb el sorgiment d’aquests poders a Orient Mitjà i el comerç del petroli. Ara quan alguns d’aquests “titelles” caps d’Estat, s’enforteixen i volen treure més profit del que la potència els hi dóna, els Estats Units ho volen solucionar a cops de bombes, acabant amb la vida de milers de persones. Aquests assassins que llencen míssils i armes nuclears sobre la població, són els mateixos que tenen la seva base de descans estable al Port de Tarragona, la VI Flota de l’OTAN. Al referèndum del 1986 el govern espanyol va mentir a la població, dient que mai s’entraria a l’estructura militar integrada de l’OTAN. I ara tenim a la nostra ciutat, colles d’alcohòlics militars i vaixells carregats d’armes atòmiques. DIGUES NO AL GENOCIDI DE L’OTAN, DIGUES NO ALS VAIXELLS DE L’OTAN AL PORT DE TARRAGONA.

OTAN NO! BASES FORA!

CNT-AIT Tarragona, Col·lectiu Llibertari de Tarragona i Barris i GAMA

GUANYI QUI GUANYI, TU PERDS COM ENS AFECTEN LES ELECCIONES D’ESTUDIANTS

Lestat coneix molt bé els efectes de les eleccions estudiantils i de la forma actual de delegació o “representació”. Aquest ha estat el mètode per aconseguir imposar-nos polítiques i mesures tan regressives i nefastes per la situació i drets del*s estudiants. No en va, és l’arma principal per desmobilitzar, i fer adept*s-successor*s a aquest sistema. Per a auè associar-se, moure’s o preocupar-se, si els “delegats” ja ho fan per nosaltres?. Quina gan trampa. Aixi ens va. Amb les eleccions estudiantils s’anul-la qualsevol participació real del*s estudiants (quedant aquesta reduïda a introducir una papereta en una urna cada x anys) en la gestió de l’educació; aixi s’explica el desencant i la desimplicació del món estudiantil en tot allò que d’una forma o d’altra manera el*s afecta. Aquesta és la forma d’implantar el conjunt de polítiques i lleis clarament negatives pel*s estudiants (imposició i pujades constants de taxes de matrícules, selectivitat, taxes per a 2es carreres o ensenyaments de 2on cicle, beques insuficients, no reconeixement del dret a vaga a l’ensenyament de secundària...). Votant, o almenys no qüestionat les eleccions, deleguen en tercer*s els drets d’informació i de decisió. Així aconsegueixen allunyar-nos, al*s estudiants, dels nostres problemes. Els escollits, o guanyadors de les eleccions, no representen al*s estudiants, ja que no poden actuar sinó per la seva opinió personal i la informació que sols ells disposen. Són càrrecs irrevocables i decideixen ells per nosaltres. Per si no fos pos, els càrrecs electes d’estudiants, són una minoria insignificant, i sense capacitat d’influència en els òrgans de govern, la qual cosa encara corrobora més quines són les veritables funcions de la farsa electoral. L’ALTERNATIVA: ASSEMBLEA I AUTOGESTIÓ. Amb les eleccions es busca evitar per una part, l’organització dels*s estudiants en defensa dels seus drets (“els quals ja defensaran els representants”), i per altra part la implicació directa en la gestió de l’ensenyament i desl assumptees propis dels i les estudiants, anul-lant la possibilitat de l’assemblea com a forma de veritable decisió col-lectiva, i d’unitat d’actuació i resposta estudiantils. La sortida a aquestes pràctiques electoralistes, no pot ser altra que la participació directa i el protagonisme del*s estudiants, cos docent i resta de personal contractat, sense delegar en ningú, com?. Amb l’ùnic espai on podem discutir i decidir veritablement tot*s:, a les assemblees de facultat, d’institut i d’ensenyaments. Aquesta és la forma de democràcia directa, on tothon pren part en les decisions que ens afecten, l’autogestió, la gestió i l’administració de l’esenyament en mans del*s estudiant i del*s professor*s. Les tasques de representació, per a funcions concretes i de caràcter rotatiu, acomplint, en ésser càrrecs sempre revocables, la decisió de les assemblees sense suplantar les funcions i drets que ens corresponen a tot*s. L’assamblearisme és la unió dòpinions i decisions individuals; és per això que és temut pels privilegiats, per l?Estat i la Patronal, tant entre estudiants, al món del treball, com a la societat en general; així se’ns pretén vendre la moto amb les eleccions que ens sumeixen en la desmobilització i la inèrcia. Davant les eleccions, que no ens enganyin, pensant.aho dues vegades. Tu ets el teu millor canditat. No deleguis la teva capacitat i no deixis que ninfú decideixi per tu. La unió fa la força, i força necessitem per remuntar el conjunt de lleis que s’han legislat contra el*s estudiants. Sense organitzar-nos, ja sabem el que passa. L’organització autònoma, lliure de lligams polítics, independent, sense subvencions, creada i mantiguda pels seus membres, és la nostra eina de defensa. ESTUDIANTS ANARQUISTES CNT-AIT

NO MÁS PRESOS NI PRESAS

Os recordamos que hay compañeros y compañeras en la cárcel. Una carta vuestra les haría sentirse más libres.

“NO SE OYEN GRITOS DE LIBERTAD, EN LOS PARAISOS DE SENTIMIENTOS PERDIDOS”

- Robert Creager/ 20907 P: Q: Box 45699 Lucasville ON USA - Harold H. Thompson/ 93992 Rt Box 330 Tiptonville TN 38079 USA - Demetrius Meletis y Sotiris Deliyannis / Dikatika, Fylaki Larissas, Larisa Grecia. - Larry Giddings/ 10917-086 P.O. Bos 1000 Lewisburg, Pa 17837 USA - Kiriakos Hazkopos y Epaminondas Skiftoulis/ P.O. Box 50067, 54110 Salonica Grecia - Marco Carmenixh/ Via Sforzosa, 49, 28100 Novara Italia - Aderito Soares Neto/ Est Prisional de Caixas (nº 297) Reducto Norte, 2780 Deiras-Caixas-Portugal - Salvatore Cirincione y Orlando Campo/ Via delle Macchia, 9. 57100 Livorno-Italia - Jean Weir/ Via Camporgnago, 40. 20090 Opera, Milán-Italia - Antonio Budini, Chiritos Stratigopulos y Carlo Tesseri/ Via Pilati, 6. 38100 Trento-Italia - Christopher Lee Plummer/ RP # 677345 Huges Unit/ RT2 Box 4400/ Gaseville, Tx 76597