STOP A L'ALTA TENSIÓ!!
L'ECOLOGISME I EL MOVIMENT OBRER DE TENDENCIA LLIBERTARIA
Reproduim el següent escrit, aparegut a la premsa gironina difós i redactat pel Secretari General de lAssociació Naturista de Girona. El tema escollit esdevé de tremenda actualitat degut als nombrosos moviments doposició que la creació de línies dalta tensió ha aixecat no només a les nostres comarques. Des duna perspectiva anarcosíndicalista i llibertaria es fa gairabé impossible ignorar una problemàtica tan greu com és la de lalta tensió i els interessos que al seu voltant ha creat el capitalisme mundial. Pensem que la CNT,com a pionera de lecologisme de caràcter social i autònom, es a dir, lliure de manipulacions polítiques, ha de recolzar i potenciar totes les lluites ecologistes sorgides de moviments cívics, lliures de la influència de partits polítics i institucions a qualsevol nivell, sent aquestes parts integrants de lengranatge destructor del sistema de relacions i de producció capitalista, principal responsable del deteriorament de la qualitat de vida i del medi ambient. La CNT,al no ser simplement un sindicat sinó una organització anarcosindicalista i llibertària, té la obligació moral de participar físicament en totes aquestes lluites, propiciant la radicalitat en aquest camp i desmuntant totes aquelles tendéncies, entre elles algunes mal anomenades llibertàries i eco-socials que pretenen desvirtuar lideal àcrata integrant-se al sistema a través de, per exemple, eleccions municipals i subvencions estatals, restant força i capacitat dacció a la ciutadania adormida pel mal vici de la delegació de responsabilitats. Aquesta tendència que renega de lanarcosindicalisme com a eina per a la transformació social no és més que una corrent interclassista que ha aprés be la lliçó difosa pels poders fàctics del nou ordre mundial, els quals pretenen plantejar un canvi de mil.leni maquillat per la societat de consum i la pèrdua de valors étics i morals que pateix la classe obrera doccident i la societat en general, negant amb aquets pretextes els antagonismes socials cada cop més creixents i la capacitat revolucionària que pot tenir la classe obrera, per la seva condició dexplotada i/o exclosa. Reivindiquem, doncs, el protagonisme obrer en les lluites ecologistes per la justicia social i natural, ja que som nosaltres, els obrers, els que patim doblement les nefastes conseqüències de la degradació medioambiental, primer, com a productors i segon com a ciutadans.La nostra tasca no és fàcil, començem, doncs, a treballar, la supervivencia del planeta així ho requereix. Després d'aquesta llarga introducció passem a l'esmentat article: Des de la invencíó del foc, lenergia ha estat un dels principals factors del desenvolupament humà. El desenvolupament energétic va afavorir la revolució industrial i, avui dia, la presència dinfraestructures energètiques a prop nostre és assumida com un fet imponderable per gaudir dels avantatges del corrent elèctric.En els darrers cinquanta anys, les torres dalta tensió han passat a formar part del nostre paisatge com a testimonis estàtics de la dependencia energètica dels nostres pobles i ciutats. Tot i això, no és fins fa ben poc que es comencen a alçar veus en contra de la seva presència. Son innombrables els motius ideològics i destricte sentit comú que fan que una oposició ferma sigui imprescible en aquests moments, però resumidament podem argumentar que aquest model energètic respon a un model de producció electric centralitzat, ecològicament insostenible i que es basa en grans centres de producció (nuclears, embassaments,térmiques, etc.) que causen un gran impacte en lentorn més proper, generen residus altament perillosos i perdurables (milers danys en el cas dels residus nuclears), contaminen latmosfera i contribueixen a lescalfament global del planeta. Tot el que hem exposat anteriorment sagreuja si hi afegim que aquest model centralitzat, lògicament, requereix una xarxa de transport a alta tensiò que distribueix energia per tot el país, amb la qual cosa crea camps electromagnétics arreu.Els camps electromagnétics afecten la salut humana i especialment la dels infants. LOrganització Mundial de la Salut (OMS) ha probat la relació entre lalta tensió i la leucemia infantil. De la mateixa manera, aquesta xarxa de transport afecta al medi natural provocant la deforestació en el seu traçat i la consegüent erosió dels sòls. Lelectrocució per línies dalta tensió és una de les principals causes de mortalitat de lavifauna i lincrement de risc de desaparició de les espècies protegides.I ni tansols els espais protegits es deslliuren del pas de les línies. A més, tot i que les línies elèctriques només són la causa del 7% dels incendis, aquests focs han cremat el 70% de la superfície de bosc calcinada (dades de lany 1994), fet que demostra la perillositat daquest tipus dincendis. Les noves autopistas elèctriques de 400 kv tenen lobjectiu de transportar els exedents energètics dorigen nuclear allá on puguin ser consumits; de França cap a Espanya i el Marroc ara, i del Marroc cap a Espanya i França a mesura que la pressió popular obligui al tancament de les centrals nuclears. Donen fe daquesta tendencia el projecte de cable submarí de 400 kv a lestret de Gibraltar i els dos projectes de construcció de centrals nuclears aprovats al Marroc amb lajut francès i espanyol. Podem dir, doncs, que lalta tensió i lenergia nuclearsón dues amenaces que caminen properes a nosaltres i que van agafades de la mà. QUINA ES L 'ALTERNATIVA? Lalternativa es basa en la utiltzació de les tècniques existents per optimitzar lenergia, generant un estalvi net en el consum sense disminuir el nivell de vida. En segon lloces proposa la transformació del mapa energètic en un model descentralitzat on tothom sigui producctor i consumidor alhora, a partir de petites instal.lacions doméstiques o col.lectives que utilitzin les fonts energètiques renovables (solar,eòlica, geotèrmica, biogàs, biomassa,etc) per produir lenergia sense generar residus i amb el mínim impacte. Aquestes petites instal.lacions,conectadas entre elles en xarxa, absorvirien els exedents o els dèficits puntuals de cada usuari. LInternet ens ofereix un exemple il.lustratiu dels avantatges daquests sistemes: laprofitament en xarxa no requereix grans infrastructures; és més fiable el subministrament,no contamina i proporciona un gran estalvi econòmic a llarg termini. Malgrat tot , lunic desavantatge que es pot atribuir a aquest sistema, a saber, el fet que no genera volum de negoci per a les companyies elèctriques, és importantíssim i explica entre daltres coses perquè, malgrat els avenços de la ciencia, el desenvolupament de les energies renovables troba tantes traves polítiques i econòmiques. Un exemple il.lustratiu és el preu de les plaques fotovoltaiques per l'obtenció d'energia elèctrica a partir del sol.Per fabricar-les només es necessita silici, un dels materials més abundants i barats que existeixen.No obstant, la fabricació daquestes plaques està controlada pels grups petroquímics, els quals mantenen els preus a un nivell inassequible com a estrategia comercial per mantenir la seva activitat principal. Lany 1996, només a lEstat espanyol,les centrals elèctriques van facturar 2 bilions de ptes i es van situar al capdavant de lactivitat borsària. AQUEST ÉS EL PREU PEL QUAL ELS NOSTRES GOVERNANTS ES VENEN LA SALUT PÚBLICA I EL MEDI AMBIENT.
EN QUE PENSEN ELS JOVES D'AVUI?
Aquesta és una pregunta que ens fem, tant els joves, com els no tan joves. La joventut davui no es pot comparar en res amb els/les joves que van viure des del començament de la revolució social fins el final del franquisme i lentrada de la democràcia. Són pocs els joves que lluiten per agafar el relleu daquells companys que van intentar aconseguir el comunisme llibertari i que, ja implantat el franquisme, van lluitar durant molts anys més, a Espanya, a lexili i on va fer falta, contra aquest feixisme franquista, destructor de llibertat. Però, molts/es joves davui dia, només pensen en tenir la seva rova de marca, les seves jaquetes estil bomber o simplement tenir moltes peles a la butxaca; i molts dells/es, critiquen les nostres idees, les idees llibertàries, que són les idees més justes i més maques que han existit. Molts joves es conformen amb estar drogats contínuament, cosa que l?Estat no importa pas, ja que pels que estan a dalt de tot, és millor tenir els joves drogats, abans que estiguin organitzats. Hi ha un sector de la joventut que defensa les idees feixistes i neo- nazis, cosa que no es fàcil dentendre, perque se suposa que Espanya hauria dhaver après la lliçó. Hi ha un altre sector que sautoanomena radikal i són joves que saben blasfemar,només, però a lhora de la veritat són més partidaris de montar- se festes abans que estar organitzats, i són aquests joves precisaments el que millor saben que aquesta societat ha de canviar radicalment. Però en aquesta societat som pocs els que hem pres el camí de lorganització. Aquest camí lhem pres els que ens hem arribat a CNT,FAI,FIJL,MMLL,etc, i els okupes, que també lluiten, en aquest fi de segle, per viure al marge de la societat, tot i que no simpatitzen molt amb les nostres organitzacions. Des de les pàgines de la Soli faig una crida a tots els joves, perque reaccionin duna vegada, sorganitzin i es deixin de fer lidiota. La meta que hem daconseguir no és la de ser uns burguesos, forrats de diners, sinó destroçar aquest capital explotador i acabar duna vegada per totes amb lEstat. Hem de rectificar els errors que van cometre els nostres pares i avis en la seva lluita contra el feixisme i així estar tots units per poder arribar al comunisme llibertari.
Un salut fraternal, dun company jove que us estima.
Albert