CATALUNYA
STOP A L'ALTA TENSIÓ!!
L'ECOLOGISME I EL MOVIMENT OBRER DE TENDENCIA LLIBERTARIA
Reproduim el següent escrit, aparegut a la premsa gironina difós i redactat pel Secretari General de l’Associació Naturista de Girona. El tema escollit esdevé de tremenda actualitat degut als nombrosos moviments d’oposició que la creació de línies d’alta tensió ha aixecat no només a les nostres comarques. Des d’una perspectiva anarcosíndicalista i llibertaria es fa gairabé impossible ignorar una problemàtica tan greu com és la de l’alta tensió i els interessos que al seu voltant ha creat el capitalisme mundial. Pensem que la CNT,com a pionera de l’ecologisme de caràcter social i autònom, es a dir, lliure de manipulacions polítiques, ha de recolzar i potenciar totes les lluites ecologistes sorgides de moviments cívics, lliures de la influència de partits polítics i institucions a qualsevol nivell, sent aquestes parts integrants de l’engranatge destructor del sistema de relacions i de producció capitalista, principal responsable del deteriorament de la qualitat de vida i del medi ambient. La CNT,al no ser simplement un sindicat sinó una organització anarcosindicalista i llibertària, té la obligació moral de participar físicament en totes aquestes lluites, propiciant la radicalitat en aquest camp i desmuntant totes aquelles tendéncies, entre elles algunes mal anomenades llibertàries i eco-socials que pretenen desvirtuar l’ideal àcrata integrant-se al sistema a través de, per exemple, eleccions municipals i subvencions estatals, restant força i capacitat d’acció a la ciutadania adormida pel mal vici de la delegació de responsabilitats. Aquesta tendència que renega de l’anarcosindicalisme com a eina per a la transformació social no és més que una corrent interclassista que ha aprés be la lliçó difosa pels poders fàctics del “nou” ordre mundial, els quals pretenen plantejar un canvi de mil.leni maquillat per la societat de consum i la pèrdua de valors étics i morals que pateix la classe obrera d’occident i la societat en general, negant amb aquets pretextes els antagonismes socials cada cop més creixents i la capacitat revolucionària que pot tenir la classe obrera, per la seva condició d’explotada i/o exclosa. Reivindiquem, doncs, el protagonisme obrer en les lluites ecologistes per la justicia social i natural, ja que som nosaltres, els obrers, els que patim doblement les nefastes conseqüències de la degradació medioambiental, primer, com a productors i segon com a ciutadans.La nostra tasca no és fàcil, començem, doncs, a treballar, la supervivencia del planeta així ho requereix. Després d'aquesta llarga introducció passem a l'esmentat article: Des de la invencíó del foc, l’energia ha estat un dels principals factors del desenvolupament humà. El desenvolupament energétic va afavorir la revolució industrial i, avui dia, la presència d’infraestructures energètiques a prop nostre és assumida com un fet imponderable per gaudir dels avantatges del corrent elèctric.En els darrers cinquanta anys, les torres d’alta tensió han passat a formar part del nostre paisatge com a testimonis estàtics de la dependencia energètica dels nostres pobles i ciutats. Tot i això, no és fins fa ben poc que es comencen a alçar veus en contra de la seva presència. Son innombrables els motius ideològics i d’estricte sentit comú que fan que una oposició ferma sigui imprescible en aquests moments, però resumidament podem argumentar que aquest model energètic respon a un model de producció electric centralitzat, ecològicament insostenible i que es basa en grans centres de producció (nuclears, embassaments,térmiques, etc.) que causen un gran impacte en l’entorn més proper, generen residus altament perillosos i perdurables (milers d’anys en el cas dels residus nuclears), contaminen l’atmosfera i contribueixen a l’escalfament global del planeta. Tot el que hem exposat anteriorment s’agreuja si hi afegim que aquest model centralitzat, lògicament, requereix una xarxa de transport a alta tensiò que distribueix energia per tot el país, amb la qual cosa crea camps electromagnétics arreu.Els camps electromagnétics afecten la salut humana i especialment la dels infants. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha probat la relació entre l’alta tensió i la leucemia infantil. De la mateixa manera, aquesta xarxa de transport afecta al medi natural provocant la deforestació en el seu traçat i la consegüent erosió dels sòls. L’electrocució per línies d’alta tensió és una de les principals causes de mortalitat de l’avifauna i l’increment de risc de desaparició de les espècies protegides.I ni tansols els espais protegits es deslliuren del pas de les línies. A més, tot i que les línies elèctriques només són la causa del 7% dels incendis, aquests focs han cremat el 70% de la superfície de bosc calcinada (dades de l’any 1994), fet que demostra la perillositat d’aquest tipus d’incendis. Les noves autopistas elèctriques de 400 kv tenen l’objectiu de transportar els exedents energètics d’origen nuclear allá on puguin ser consumits; de França cap a Espanya i el Marroc ara, i del Marroc cap a Espanya i França a mesura que la pressió popular obligui al tancament de les centrals nuclears. Donen fe d’aquesta tendencia el projecte de cable submarí de 400 kv a l’estret de Gibraltar i els dos projectes de construcció de centrals nuclears aprovats al Marroc amb l’ajut francès i espanyol. Podem dir, doncs, que l’alta tensió i l’energia nuclearsón dues amenaces que caminen properes a nosaltres i que van agafades de la mà. QUINA ES L 'ALTERNATIVA? L’alternativa es basa en la utiltzació de les tècniques existents per optimitzar l’energia, generant un estalvi net en el consum sense disminuir el nivell de vida. En segon lloces proposa la transformació del mapa energètic en un model descentralitzat on tothom sigui producctor i consumidor alhora, a partir de petites instal.lacions doméstiques o col.lectives que utilitzin les fonts energètiques renovables (solar,eòlica, geotèrmica, biogàs, biomassa,etc) per produir l’energia sense generar residus i amb el mínim impacte. Aquestes petites instal.lacions,conectadas entre elles en xarxa, absorvirien els exedents o els dèficits puntuals de cada usuari. L’Internet ens ofereix un exemple il.lustratiu dels avantatges d’aquests sistemes: l’aprofitament en xarxa no requereix grans infrastructures; és més fiable el subministrament,no contamina i proporciona un gran estalvi econòmic a llarg termini. Malgrat tot , l’unic desavantatge que es pot atribuir a aquest sistema, a saber, el fet que no genera volum de negoci per a les companyies elèctriques, és importantíssim i explica entre d’altres coses perquè, malgrat els avenços de la ciencia, el desenvolupament de les energies renovables troba tantes traves polítiques i econòmiques. Un exemple il.lustratiu és el preu de les plaques fotovoltaiques per l'obtenció d'energia elèctrica a partir del sol.Per fabricar-les només es necessita silici, un dels materials més abundants i barats que existeixen.No obstant, la fabricació d’aquestes plaques està controlada pels grups petroquímics, els quals mantenen els preus a un nivell inassequible com a estrategia comercial per mantenir la seva activitat principal. L’any 1996, només a l’Estat espanyol,les centrals elèctriques van facturar 2 bilions de ptes i es van situar al capdavant de l’activitat borsària. AQUEST ÉS EL PREU PEL QUAL ELS NOSTRES GOVERNANTS ES VENEN LA SALUT PÚBLICA I EL MEDI AMBIENT.